Biografia | |
---|---|
Naixement | 1045 ↔ 1046 Màntua (Itàlia) |
Mort | 24 juliol 1115 (Gregorià) (65/75 anys) Bondeno di Roncore (Itàlia) |
Causa de mort | gota |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
Residència | Castell de Canossa |
Activitat | |
Ocupació | feudatària, política, aristòcrata |
Carrera militar | |
Conflicte | Lluita de les Investidures |
Altres | |
Títol | Margrave of Tuscany (en) (1055–1115) |
Família | House of Canossa (en) |
Cònjuge | Güelf II de Baviera (1089 (Gregorià)–) Godofreu III de Baixa Lotaríngia (1070 (Gregorià)–) |
Fills | Beatriu de Baixa Lotaríngia () Godofreu III de Baixa Lotaríngia filla de nom desconegut () Güelf II de Baviera |
Pares | Bonifaci III de Toscana i Beatriu de Lorena |
Germans | Bonifaci IV de Toscana |
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
La gran comtessa Matilde de Canossa, també duquessa, marquesa i reina medieval, va ser una poderosa senyora feudal i una de les dones més influents de l'edat mitjana a causa de les seves actuacions polítiques i militars. Va arribar a dominar tots els territoris italians al nord dels Estats de l'Església. El 1076, va prendre possessió d'un vast territori que comprenia la Llombardia, l'Emília-Romanya i la Toscana, amb el centre a Canossa.
Matilde de Canossa fou filla del marquès Bonifaci III de Toscana i de Beatriu de Lotaríngia. Aquesta era filla de Frederic II de Lorena, duc de l'Alta Lotaríngia.
Es va casar el 1071 amb Godofreu III, el Geperut, duc de la Baixa Lotaríngia, que va morir el 1076 i, posteriorment, el 1089 es va casar amb Welf, segon duc de Baviera.
Matilde es va morir de gota el 1115. Va ser enterrada a l'abadia de San Benedetto Polirone a San Benedetto Po, però l'any 1633, per voluntat del papa Urbà VIII, van ser traslladades les seves restes al castell Sant'Angelo a Roma. El 1645 es traslladen de nou, on es troben en l'actualitat, a la basílica de Sant Pere del Vaticà, en una tomba esculpida per Bernini. És l'única dama, amb la reina Cristina de Suècia, que es troba allà.